Nueva Ortografía de la RAE

Tal como habréis escuchado o leído, la Real Academia de la Lengua acaba de publicar su nueva Ortografía. Supongo que, como todo en la vida, es cuestión de acostumbrarse, pero a bote pronto hay cosas que parece ridículo cambiar a estas alturas.

1) La “i griega” (y) ahora se llama “ye”.

Ya hubo un intento de llamar “che” a la “ce hache” (ch). Al final, acabó por considerarse que la ch no era una letra y sí un dígrafo. Al igual que la ll.

En este caso, la nueva Ortografía propone un solo nombre para cada letra. Sin embargo, la w se llama ahora “doble uve” (yo siempre digo “uve doble”). ¿Por qué no han aprovechado la ocasión para buscarle un nombre a la w? ¿“We”, quizá? Sonaría a Julio Iglesias... ¡Mola!

2) Se puede no tildar el adverbio solo y los pronombres demostrativos (este, ese, aquel...)

A pesar de que en el colegio nos enseñaron que solo (adjetivo) iba sin tilde y sólo (adverbio), con tilde, ya hace tiempo que las normas ortográficas limitaban la “obligatoriedad del acento gráfico” a las situaciones de posible ambigüedad:

- Esta mañana solo me la como -> Durante la mañana de este bonito día me comeré algo a cara de perro.
- Ésta mañana solo me la como -> El día de mañana me comeré algo sin compartirlo.
- Esta mañana sólo me la como -> A lo largo de la mañana de hoy, lo único que haré con ese algo será comérmelo.
- Ésta mañana sólo me la como -> Durante el día de mañana, solamente tocaré ese algo para comérmelo.

Ahora, ya no es obligatorio usar la tilde para diferenciar estos casos. Sin embargo, la RAE no condena su uso, por lo que, salvo que un cliente lo requiera expresamente, yo continuaré usando estos acentos que nos ayudan a comprender mejor cualquier texto.

El resto de cambios se pueden consultar aquí.

S’acosta la Castanyada (o Halloween)

De sempre (aquest sempre és un sempre relatiu, un sempre personal, però amb què, com a mínim, s’identificarà també la gent dels 70/80), la vetlla de Tots Sants se celebra la castanyada. I què es fa amb motiu de la castanyada? Doncs bàsicament menjar castanyes, panellets i moniatos i beure moscatell. Així, explicat de sobte, no té cap atractiu, però els nens es conformen amb poc, i el fet de perdre unes hores de classe i torrar castanyes ja és tot un esdeveniment.

Des de fa uns anys, però, els nens celebren a més el Halloween, una festa d’origen celta molt arrelada als països anglosaxons i que, gràcies al cinema i a la mercantilització de les festes populars, ha entrat amb força al nostre país. De fet, és comprensible que als nens els faci més gràcia disfressar-se de monstres, decorar carbasses i afartar-se de dolços i caramels que empaitar velles castanyeres i mirar d’engolir panellets secs com un bacallà.

El més típic del Halloween és el “trick-or-treating”: els nens surten al carrer disfressats i van porta per porta (a les grans ciutats, potser replà per replà) demanant caramels tot preguntant “Trick or treat?”. En castellà, aquesta frase s’ha traduït amb un incomprensible “truco o trato” o “truco o regalo”. En realitat, el que fan els nens és amenaçar de fer alguna entremaliadura (trick) si els veïns que els atenen no els donen dolços (treat). En català, com que no he trobat gaires referències, proposo un “Llaminadura o entremaliadura?”, que rima i tot!

Així, doncs, des d’aquest humil blog, us animo a no oblidar la castanyada, a no tancar-vos en banda al progrés (en aquest cas, a l’evolució de les festes populars) i a fer servir la frase “Llaminadura o entremaliadura?” en lloc de “Truc o tracte?” o similars.

Pel davant... (2)

Fa uns dies em queixava que el títol de l’obra “Pel davant... i pel darrere” estava mal escrit, ja que feia servir “darrera” enlloc de “darrere”.

Ara, per casualitat, he vist un tràiler de l’obra i tot sembla tenir la seva explicació.



Al final del vídeo, la “e” final de “darrere” cau i forma la paraula “darrera”.

Rectificar és de savis!

Vaya baya

Si algo me cuesta a la hora de traducir es la comida. Soy incapaz de memorizar cómo se dice cada cosa en cada idioma, incluso en castellano o catalán, y siempre tengo que acudir al diccionario para asegurarme. Quizá se deba a que muchas veces no soy capaz de asignarle una imagen a cada alimento. Y es que, ¿qué diferencia hay entre la sepia, el choco, el calamar y el chipirón? ¿Todo el mundo es capaz de distinguir entre una gamba y un langostino? ¿Cuántas setas comestibles existen? ¿Es lo mismo una anchoa y un boquerón? ¿Qué aspecto tiene el cazón?

En este sentido, el otro día, pensando en la Blackberry (el móvil) y el grupo de música The Cranberries, me surgió la duda de cómo traducir las berries (bayas) más comunes. Aquí está la lista (ENG/ESP/CAT) de las más comunes:

Raspberry / Frambuesa / Gerd
Cranberry / Arándano (rojo) / Nabiu (vermell)
Strawberry / Fresa / Maduixa
Blackberry / Mora / Móra
Blueberry / Arándano (azul) / Nabiu (blau)
Huckleberry / Arándano (azul o rojo) / Nabiu (blau o vermell)
Gooseberry / Grosella espinosa / Agrassó

Hay otros arbustos con fruto comestible que también podrían entrar en esta lista:

Arbutus-berry / Madroño / Arboç
Bearberry / Gayuba / Boixerola
Barberry / Berberis / Coralet
Crowberry / Empetrum / Empetrum
Celtis (hackberry) / Celtis (almez) / Celtis

Pel davant...

L'altre dia, en un autobús de la ciutat, vaig veure el cartell d'una obra de teatre:

"Pel davant... i pel darrera"

I pel darrera? Darrera? Segur? "Darrera" és el femení de "darrer", sinònim d’últim. En aquest cas caldria dir “darrere”.

Com és possible que ningú no se n’hagi adonat? Ho hauran fet expressament? Tinc els meus dubtes...

PD: L’altre dia vaig trucar al servei d’atenció al client d’Aigües de Barcelona. El contestador automàtic em va dir: “Reguem esperin uns moments”. Si ja és lletja (per no dir incorrecta) l’expressió “Preguem + subjuntiu”, encara fa més mal quan enlloc de “pregar” obren l’aixeta per “regar-nos” de dalt a baix!

Evitar ridículos

El Galatasaray, uno de los equipos turcos más prestigiosos de Turquía, ha hecho público un fax en el que el Atlético de Madrid le hacía una oferta por uno de sus jugadores. El fax, escrito en inglés y de apenas 50 palabras, incluye varias perlas:

“I want to make and offer...”
“If your are interested...”

Sé que estamos en tiempos de crisis y que la traducción es, en muchos casos, un servicio de valor añadido prescindible. Sin embargo, cuando uno baraja cifras que superan los 10 millones de euros, como es el caso, bien podría sumar 30 euros más y evitar hacer el ridículo ante el mundo entero.

Agorafòbia i insociabilitat?

L’agorafòbia és una sensació d’angoixa que produeixen els espais oberts, mentre que la insociabilitat podríem definir-la d’alguna manera com la voluntat d’evitar el contacte amb les persones.

Quan el dijous 17 de juny vaig arribar a casa després de jugar un partit de futbol, res no feia pensar que m’hi quedaria tancat durant tota una setmana. Però així va ser. Fins dimecres 23, no vaig tornar a sortir, per celebrar la nit de Sant Joan envoltat d’amics. Bé, menteixo, el diumenge 20 vaig baixar al carrer a comprar un pollastre rostit per dinar. El més sorprenent de tot és que no en vaig ser conscient fins que no vaig haver de pensar on havia deixat aparcat el cotxe la darrera vegada que l’havia fet servir. És a dir, vaig passar-me una setmana sencera tancat a casa sense immutar-me!

Normalment, surto de casa pràcticament cada dia, ja sigui per anar a sopar fora, jugar a futbol, reunir-me amb els amics, etc. Vull dir que no és normal que em tiri tota una setmana a casa. Però, ves per on, no m’he mogut de casa i com si res, tu.

A aquesta situació ha contribuït la feina, és clar, però també el Mundial, no ens enganyem, que em mantenia al sofà durant una bona estona.

El dijous 24 vaig marxar de pont a la platgeta, amb ni més ni menys que 15 amics més! És a dir que no pateixo ni agorafòbia ni insociabilitat. Estigueu tranquils!