Com tots sabeu, el mes de maig ens va portar la versió catalana de La Vanguardia. Jo no acostumo a llegir gaire la premsa, atès que, en un món com l’actual, els diaris arriben sempre tard. Són bons companys d’esmorzar, i tant que sí, i són molt útils per estendre a terra quan cuinem o hem fregat el terra, però no aporten gaire informació que no sabéssim ja gràcies a la televisió, la ràdio o Internet. Malgrat tot, el naixement d’un diari sempre és una bona notícia, i que un diari ofereixi la possibilitat de triar la llengua en què els seus lectors el volen llegir, encara ho és més.
Ara, La Vanguardia, com va fer El Periódico fa uns anys, ha decidit fer servir un traductor automàtic per a la seva versió catalana. Hi ha periodistes que escriuen els seus articles tant en castellà com en català, és cert, però la majoria de notícies es tradueixen amb una màquina i després se sotmeten a la revisió d’un equip de correctors, amb la intenció d’agilitar el procés i abaratir costos.
Malgrat la feina dels correctors, sempre hi ha errades que escapen al seu sedàs i acaben publicades a les pàgines del diari. L’altre dia, estudiant els resultats de la jornada, vaig veure que La Vanguardia havia convertit el Depor en L’Esportiu. I avui he vist que l’Espanyol ha fitxat un nou lateral: Noia. Sabeu de qui es tracta?
