Bafana Bafana

Se acerca el Mundial (o Copa Mundial, como prefiere la FIFA) y, desde hace un tiempo, he estado colaborando en la traducción de parte del material de su sitio web. En el proceso, he descubierto los diferentes apodos que recibe cada selección participante. Los hay curiosos, como el Barco Pirata griego, la Dinamita Roja danesa o los Chollima (un caballo alado, estilo Pegaso) norcoreanos, y los hay realmente simples, como Die Mannschaft (el equipo) de Alemania. La mayoría hace referencia a la indumentaria de los equipos: algunos más coloridos, como el Tri(color) de México, la Albiceleste argentina o la albirroja paraguaya, y algunas monocromáticas, como la Roja española y chilena, Les Bleus franceses o Gli Azzurri italianos. Ahora, los mejores son los africanos: Súper Águilas de Nigeria, Zorros del Desierto de Argelia, Leones Indomables de Camerún o Elefantes de Costa de Marfil, entre otros. Me gusta especialmente el de Sudáfrica: Bafana Bafana (los chicos).

A continuación, incluyo la lista de todos los equipos y sus apodos:

Alemania: Die Mannschaft (el equipo)
Argelia: Zorros del Desierto
Argentina: Albiceleste
Australia: Socceroos
Brasil: Seleção, Canarinha, Verde-Amarela
Camerún: Leones Indomables
Chile: La Roja
Costa de Marfil: Elefantes
Dinamarca: Dinamita Roja
Eslovaquia: Repre (la selección)
Eslovenia: Zmajceki (los dragones)
España: La Roja. La Furia Española
Estados Unidos: The Stars & Stripes (equipo de las barras y estrellas)
Francia: Les Bleus (los azules)
Ghana: Estrellas Negras
Grecia: El Barco Pirata
Honduras: Los Catrachos, La Bicolor
Inglaterra: Los Tres Leones, Los Pross
Italia: Squadra Azzurra (equipo azul), Gli Azzurri (los azules)
Japón: Samuráis
México: La Tricolor, La Verde
Nigeria: Súper Águilas
Nueva Zelanda: All Whites (todo blanco)
Países Bajos: Oranje (los naranjas)
Paraguay: Albirroja
Portugal: Seleção das Quinas (selección de los escudos)
RDP de Corea: Chollima (Pegaso)
República de Corea: Guerreros del Taeguk, Diablos Rojos
Serbia: Beli Orlovi (águilas blancas)
Sudáfrica: Bafana Bafana (los chicos)
Suiza: Nati (la selección nacional)
Uruguay: La Celeste

Domingo de puente!

La madrugada del domingo al lunes, mientras medio mundo estaba pendiente del último capítulo de Lost, servidor dormía plácidamente tras haber pasado un domingo de puente de lo más “entretenido”.

Empezamos antes de las 10:00 horas, traduciendo un videojuego cutre para Nintendo DS al más puro estilo “juegos reunidos”: sudoku, tres en raya, solitario, etc. En total, unas 3.000 palabras sin mayores problemas de vocabulario que sirvieron para entrar en calor. EN-ES

Desde las 12:00 hasta las 18:00 horas, y de forma escalonada, cubrimos el GP de Francia de MotoGP para el sitio web de Repsol. En total, 2.500 palabras con Márquez, Pedrosa y Dovizioso como principales protagonistas. ES-CA

Entre carrera y carrera, aprovechamos para traducir varios perfiles de jugadores de fútbol para el sitio web de la FIFA. Con el Mundial a la vuelta de la esquina, hay que tener las traducciones de todos los jugadores convocados cuanto antes. En total, unas 1.500 palabras sobre jugadores argelinos y norcoreanos. EN-ES

A partir de las 18:00 horas, tres traducciones para una misma agencia pero con destinos bien diferentes: una resolución sobre un proceso de licitación para Endesa, documentación varia para usuarios de ONO y un folleto sobre obesidad para Sanitas. En total, 3.000 palabras más sobre tarifas eléctricas, ofertas telefónicas y balones gástricos. ES-CA

Y el lunes, mientras la gente celebraba el puente en Barcelona, servidor no se movió del ordenador salvo para comer y cenar. Pero esa ya es otra historia...

Client gran, client petit

De clients n’hi ha de tota mena, des d’aquells que et demanen per l’àvia una setmana després d’haver-los rebutjat una traducció perquè eres a l’hospital, fins aquells amb què cada dia tractes amb algú diferent perquè tenen oficines arreu del món o perquè els seus treballadors no tenen gaire estabilitat laboral. Tot i que, al capdavall, l’important a l’hora de decidir si acceptes una feina és la tarifa, l’especialitat i la urgència, jo m’estimo més treballar per a clients com els primers. En aquesta entrada, però, parlaré d’un client de la segona espècie, que només mantinc per si un dia el necessito.

El client en qüestió és una gran multinacional de la traducció amb oficines a tot arreu: Àsia, Europa, Amèrica... Això vol dir que em poden arribar feines a tothora, fins i tot quan dormo! A primera vista, sembla un bon client i, per poder treballar-hi, cal superar un procés de selecció força llarg. A l’hora de la veritat, però, tanta prova no ha servit per separar el gra de la palla i sovint m’han ofert revisions de textos força mal traduïts. El cas és que aquesta gent va decidir un bon dia que, per estalviar temps i diners, enlloc d’enviar una traducció al traductor més adient de la seva base de dades en funció de l’àmbit d’especialitat de cadascú, envien els textos a tots els traductors i el primer que respon amb una oferta que els plau es queda la feina. Com que estem en aquest negoci per traduir i no per córrer i competir amb ofertes a la baixa, vaig decidir que no respondria mai als missatges d’aquesta agència que no comencessin amb un simple “Hola, Carlos”. Ja n’estic fart del “Please, excuse this mass email”!

Un altre dels aspectes que no m’agrada de l’agència és el fet que treballi amb Wordfast. Tot i que no sóc gaire amic de les eines de traducció assistida per ordinador (ja m’hi aturaré en una altra entrada), faig servir Trados, i amb això en tinc prou. Doncs, bé, estic convençut que aquest gran client té un conveni amb Wordfast per a la distribució dels seus productes i, per això, obliguen a fer-lo servir. Fins i tot de vegades m’envien ofertes perquè el compri. Qui és client de qui aquí, senyors?

No s’acaben aquí els inconvenients d’aquest client, no. I és que s’entesta a pagar en dòlars, fins i tot quan t’envien la traducció des de Barcelona, i exigeixen fer una factura per feina i enviar-la a través del seu programa informàtic a Internet, cosa que provoca una gran pèrdua de temps. A més, paga amb xecs, fet que comporta certes comissions bancàries i no poder disposar dels diners fins transcorreguts un bon parell de mesos.

Com és que hi segueixo treballant, doncs? De fet, no hi treballo gaire. Només ho faig quan em truquen a casa i puc negociar una tarifa d’aquelles que no es poden rebutjar. A més, els textos que envien són variats i entretinguts, i val a dir que paguen en menys de 30 dies. Ara, l’avantatge més gran és que, per molt que els ignoris o els rebutgis feina, sempre acaben tornant, cosa que no passa amb un client petit, i sempre pots comptar-hi en èpoques de vaques magres.

Pastissos àcids i fruites salades!

No fa gaire, un client em va demanar una traducció del castellà al català sobre diversos aliments i les seves propietats. Fins aquí, tot bé. Quan vaig començar a traduir, però, vaig veure que alguna cosa no funcionava: el text en castellà estava ple de frases rares! Vaig escriure al client per dir-li que els textos en castellà no eren gaire bons i que possiblement eren una traducció de l’anglès i que, si no li feia res, demanés al client final els textos originals per guiar-me a l’hora de traduir. Efectivament, al cap d’una estona, vaig rebre els originals anglesos i vaig descobrir l’origen de molts dels errors de les frases del castellà. Heus ací un exemple:

Castellà: “Los indios americanos enseñaron a los colonos a comerlos en tartas, estas brillantes bayas rojas eran un remedio contra el escorbuto.”
Original: “The Native Americans taught the settlers to eat the tart, bright red berries of the cranberry as a remedy for scurvy.”

És fantàstic com el traductor castellà pren “tart” (àcid) i surt amb “tartas”!

Vegem-ne un altre:

Castellà: “Se puede añadir a los cereales en la mañana, con frutas saladas o smoothies”.
Original: “They are great sprinkled on your morning cereal, added to a fruit salad or a smoothie”

D’acord que no és fàcil traduir la paraula “smoothie”. Un “smoothie” és un suc de fruites i verdures que pot mesclar-se o no amb llet o gelat. En algun país llatinoamericà en diuen “licuado”, però potser aquí ho traduiríem com a “batido”. Ara bé, el que no té ni cap ni peus es traduir “fruit salad” (amanida de fruites o macedònia) per “frutas saladas”. Quins collons!

I un últim exemple:

Castellà: “La buena hidratación es esencial para regular el ejercicio, particularmente con altas temperaturas”.
Original: “Good hydration is essential for regular exercisers, particularly in warm weather”.

Ah, perfecte! Trobem “regular exercisers” (gent que fa esport de manera habitual) i convertim l’adjectiu en verb per acabar amb “regular el ejercicio”.

El cas és que jo cobro més per una traducció anglès -> català que per una castellà -> català i ja he informat el client que, si m’envia una traducció semblant, li aplicaré la tarifa corresponent a la primera combinació.

Llibres i pel·lícules

No he estat mai un gran lector. De fet, no vaig començar a llegir fins que vaig començar la universitat, ja que el trajecte fins a Bellaterra era ben llarg i havia de matar el temps d’alguna manera. Fins aleshores, de llibres només m’havia llegit els que ens manaven a escola o còmics com ara el Mortadelo, l’Eric Castel, el Tintín o l’Astèrix. Ara que ja no vaig a la universitat ni em desplaço per anar a treballar, torno a llegir poc: un llibre cada 2-3 mesos. Per això, sempre miro d’anar sobre segur i no triar un llibre que m’avorreixi. El meu escriptor preferit és l’Irvine Welsh, autor de “Trainspotting”. I ara ve de debò on vull anar a parar. Sempre que d’un llibre se’n fa una pel·lícula, la gent acostuma a dir que “el llibre era molt millor”. I, doncs, què esperàveu? En hora i mitja us estan resumint 300 pàgines plenes de matisos! El cas és que a mi sempre m’ha agradat veure les pel·lícules dels llibres que he llegit, però no al revés, tot i que sóc conscient que, seguint la mateixa regla de tres, hi sortiria guanyant. I no m’agrada perquè m’estimo més dedicar els tres mesos que dedicaria a un llibre que ja sé com acabarà a un altre que em pugui sorprendre. A l’Irvine Welsh el vaig conèixer precisament arran de la pel·lícula “Trainspotting”. Des d’aleshores, m’he comprat i llegit (en anglès, és clar) absolutament tots els seus llibres, tret d’un. Endevineu quin? Efectivament, “Trainspotting”. L’altre dia, sentint el “Lust for Life” de l’Iggy Pop, em van venir ganes de tornar a veure la pel·lícula. Aquest cop, però, he decidit que em llegiré el llibre. I podré dir allò de: “el llibre era molt millor”.

Per cert, de la segona part de “Trainspotting”, titulada “Porno”, se n’està preparant la pel·lícula...