Llibres i pel·lícules

No he estat mai un gran lector. De fet, no vaig començar a llegir fins que vaig començar la universitat, ja que el trajecte fins a Bellaterra era ben llarg i havia de matar el temps d’alguna manera. Fins aleshores, de llibres només m’havia llegit els que ens manaven a escola o còmics com ara el Mortadelo, l’Eric Castel, el Tintín o l’Astèrix. Ara que ja no vaig a la universitat ni em desplaço per anar a treballar, torno a llegir poc: un llibre cada 2-3 mesos. Per això, sempre miro d’anar sobre segur i no triar un llibre que m’avorreixi. El meu escriptor preferit és l’Irvine Welsh, autor de “Trainspotting”. I ara ve de debò on vull anar a parar. Sempre que d’un llibre se’n fa una pel·lícula, la gent acostuma a dir que “el llibre era molt millor”. I, doncs, què esperàveu? En hora i mitja us estan resumint 300 pàgines plenes de matisos! El cas és que a mi sempre m’ha agradat veure les pel·lícules dels llibres que he llegit, però no al revés, tot i que sóc conscient que, seguint la mateixa regla de tres, hi sortiria guanyant. I no m’agrada perquè m’estimo més dedicar els tres mesos que dedicaria a un llibre que ja sé com acabarà a un altre que em pugui sorprendre. A l’Irvine Welsh el vaig conèixer precisament arran de la pel·lícula “Trainspotting”. Des d’aleshores, m’he comprat i llegit (en anglès, és clar) absolutament tots els seus llibres, tret d’un. Endevineu quin? Efectivament, “Trainspotting”. L’altre dia, sentint el “Lust for Life” de l’Iggy Pop, em van venir ganes de tornar a veure la pel·lícula. Aquest cop, però, he decidit que em llegiré el llibre. I podré dir allò de: “el llibre era molt millor”.

Per cert, de la segona part de “Trainspotting”, titulada “Porno”, se n’està preparant la pel·lícula...