Client gran, client petit

De clients n’hi ha de tota mena, des d’aquells que et demanen per l’àvia una setmana després d’haver-los rebutjat una traducció perquè eres a l’hospital, fins aquells amb què cada dia tractes amb algú diferent perquè tenen oficines arreu del món o perquè els seus treballadors no tenen gaire estabilitat laboral. Tot i que, al capdavall, l’important a l’hora de decidir si acceptes una feina és la tarifa, l’especialitat i la urgència, jo m’estimo més treballar per a clients com els primers. En aquesta entrada, però, parlaré d’un client de la segona espècie, que només mantinc per si un dia el necessito.

El client en qüestió és una gran multinacional de la traducció amb oficines a tot arreu: Àsia, Europa, Amèrica... Això vol dir que em poden arribar feines a tothora, fins i tot quan dormo! A primera vista, sembla un bon client i, per poder treballar-hi, cal superar un procés de selecció força llarg. A l’hora de la veritat, però, tanta prova no ha servit per separar el gra de la palla i sovint m’han ofert revisions de textos força mal traduïts. El cas és que aquesta gent va decidir un bon dia que, per estalviar temps i diners, enlloc d’enviar una traducció al traductor més adient de la seva base de dades en funció de l’àmbit d’especialitat de cadascú, envien els textos a tots els traductors i el primer que respon amb una oferta que els plau es queda la feina. Com que estem en aquest negoci per traduir i no per córrer i competir amb ofertes a la baixa, vaig decidir que no respondria mai als missatges d’aquesta agència que no comencessin amb un simple “Hola, Carlos”. Ja n’estic fart del “Please, excuse this mass email”!

Un altre dels aspectes que no m’agrada de l’agència és el fet que treballi amb Wordfast. Tot i que no sóc gaire amic de les eines de traducció assistida per ordinador (ja m’hi aturaré en una altra entrada), faig servir Trados, i amb això en tinc prou. Doncs, bé, estic convençut que aquest gran client té un conveni amb Wordfast per a la distribució dels seus productes i, per això, obliguen a fer-lo servir. Fins i tot de vegades m’envien ofertes perquè el compri. Qui és client de qui aquí, senyors?

No s’acaben aquí els inconvenients d’aquest client, no. I és que s’entesta a pagar en dòlars, fins i tot quan t’envien la traducció des de Barcelona, i exigeixen fer una factura per feina i enviar-la a través del seu programa informàtic a Internet, cosa que provoca una gran pèrdua de temps. A més, paga amb xecs, fet que comporta certes comissions bancàries i no poder disposar dels diners fins transcorreguts un bon parell de mesos.

Com és que hi segueixo treballant, doncs? De fet, no hi treballo gaire. Només ho faig quan em truquen a casa i puc negociar una tarifa d’aquelles que no es poden rebutjar. A més, els textos que envien són variats i entretinguts, i val a dir que paguen en menys de 30 dies. Ara, l’avantatge més gran és que, per molt que els ignoris o els rebutgis feina, sempre acaben tornant, cosa que no passa amb un client petit, i sempre pots comptar-hi en èpoques de vaques magres.